Visor 3D forense per a l’anàlisi d’ús d’armes no letals en protestes socials.
Artefactos de guerra és un llargmetratge documental que examina el mercat global de les armes anomenades «no letals», gasos lacrimògens, projectils de foam, tasers o canons d’aigua, a través del registre observacional a les fires d’armament i d’un arxiu que traça la continuïtat entre el disseny i les víctimes. Al costat d’aquesta pel·lícula hi ha una segona peça del projecte, tècnica i operativa, un algorisme forense de codi obert i un visor 3D que permet reconstruir escenes de repressió, simular trajectòries balístiques i mesurar distàncies a l’espai reconstruït. És sobre aquest sistema que tracta aquesta descripció.
Donat un incident documentat fotogràficament, és possible demostrar que el projectil no podia haver arribat a aquesta persona des d’aquell angle, a aquesta distància, amb aquesta arma, si s’haguessin respectat els protocols d’ús de força? Aquesta pregunta té conseqüències penals i polítiques en els casos que el projecte treballa directament, com ara les víctimes de foam a Catalunya o els ferits de l’esclat social xilè, i no es pot respondre amb l’anàlisi d’imatge convencional. Requereix extreure del pla fotogràfic les posicions tridimensionals dels cossos, ancorar-hi els paràmetres físics del projectil, i simular. El visor és la interfície del procés.
El sistema funciona en tres capes articulades. La primera és la reconstrucció 3D dels cossos a partir d’una fotografia de l’escena, un model d’estimació de posi basat en SAM 3D, extreu per cada persona detectada 70 keypoints en tres dimensions, la longitud focal estimada de la càmera, i la posició i l’orientació a l’espai. Aquest conjunt de dades s’exporta com a JSON de metadades i com a malla GLB (el format binari de glTF, estàndard en temps real 3D), i es carrega al visor. La segona capa és el motor de simulació balística, construït sobre Three.js, que permet seleccionar el tipus de projectil per categoria, per exemple 40mm llançat, llançat a mà, calibre 1, i per model específic de munició, des del 7290M Mini-Bang fins al 5230B Sting-Ball CS tret, gravetat, mida i velocitat de simulació, i definir l’origen del tret en coordenades X, Y, Z de l’espai reconstruït amb angles. La tercera capa és el sistema de mesurament espacial, el mode mesurament permet col·locar punts a l’espai tridimensional, arrossegar-los amb visualització de distància en viu, i exportar els mesuraments amb els seus components a cada eix.
La configuració completa de cada anàlisi, és a dir posició de cossos, origen de tret, paràmetres balístics, mesuraments, es pot guardar i recarregar a JSON per a reproductibilitat i treball col·laboratiu.
El projecte s’inscriu a la tradició del que Forensic Architecture anomena «investigació espacial», l’ús de mètodes propis de l’arquitectura, l’enginyeria i els gràfics per computador per produir evidència sobre esdeveniments que l’Estat té interès a fer-se fosc. La diferència específica d’aquest sistema respecte als mètodes habituals de reconstrucció forense, que solen requerir escàners LiDAR, càmeres calibrades o accés a l’espai físic, és que opera exclusivament a partir de vídeos i imatges fotogràfiques disponibles, moltes preses per periodistes, manifestants o testimonis.
L’eina s’utilitza per reconstruir casos concrets d’ús de projectils de foam. L’aplicació, en la versió actual (V0.1), ja permet carregar la fotografia de l’escena, importar la malla 3D generada per l’algoritme de posi, simular la trajectòria del projectil sobre els cossos reconstruïts i exportar els mesuraments de l’anàlisi. L’objectiu formulat com a tesi és que una reconstrucció tridimensional suficientment precisa pot convertir una imatge en argument jurídic, demostrar no només que algú va resultar ferit, sinó en quines condicions físiques i sota quin protocol això va ser possible o impossible.
