Una plataforma danàlisi computacional de guions per a residències i institucions cinematogràfiques.
El cinema compta amb un ecosistema de residències de guió, convocatòries i programes de desenvolupament de projectes que generen cada any un volum considerable de material textual. Guions en diferents fases d’escriptura, tractaments, versions successives d’un mateix projecte, documents que contenen informació estructural, narrativa i temàtica que poques vegades s’analitza de manera sistemàtica ia distància. Screenplay Analytics neix en aquest context. Artefacto el desenvolupa com una eina de lectura assistida per a institucions que acompanyen processos d’escriptura, amb l’objectiu de desplaçar la mirada del judici immediat cap a l’anàlisi de patrons que només emergeixen quan s’hi observa un corpus complet.
La plataforma està construïda a TypeScript amb React i s’organitza en mòduls de visualització especialitzats. Un sistema d’autenticació multiusuari permet que diferents institucions accedeixin als conjunts de dades propis. El treball analític central consisteix a descompondre el guió escena per escena i extreure’n, de cadascuna, un conjunt ampli de variables mitjançant models de llenguatge de gran escala. Per a cada escena el sistema identifica la durada estimada, si l’acció transcorre en interior o exterior, el moment del dia, la localització específica, els personatges presents, les seves accions i objectius dramàtics, les emocions actives, els temes explícits i implícits, els camps semàntics amb els seus pesos relatius, els elements visuals i sonors, els objectes de subtext. També calcula similituds entre escenes a partir dels seus elements compartits i construeix, a nivell global, l’anàlisi de cada personatge, les transformacions al llarg del guió, les relacions amb altres personatges i l’evolució d’aquestes relacions en termes de tensió.
El resultat és una estructura de dades densa que converteix el text del guió en un mapa relacional dels seus components. I sobre aquesta estructura de dades treballen els mòduls de visualització. Un timeline narratiu multicapa mostra la seqüència completa d’escenes amb bandes superposades que codifiquen personatges, emocions, temes i camps semàntics, connectades mitjançant arcs que representen les similituds entre escenes. Una matriu de personatges desplega per a cada figura del guió la seva presència al llarg del relat, el seu arc, les seves transformacions i les seves relacions amb grafs de xarxa integrats a cada cel·la. Un mapa semàntic organitza els clústers temàtics a treemaps imbricats on la mida de cada bloc reflecteix el seu pes en el conjunt del guió. Un panell de conflictes i patrons estructurals identifica el tipus de conflicte central, les apostes narratives i els patrons de ritme amb la distribució escena a escena. I un espai de navegació tridimensional situa cada escena en eixos que representen la seva posició en el relat, la tensió emocional i la complexitat dramàtica, produint una topografia del guió que fa visible la seva arquitectura interna d’una manera que cap lectura lineal no pot oferir.
El projecte s’inscriu dins d’un camp de recerca que Franco Moretti va formular com a distant reading i que a l’àmbit audiovisual ha pres forma sota el concepte de distant viewing, desenvolupat per Arnold i Tilton com a metodologia per a l’estudi de grans corpus d’imatges i seqüències. La idea central és la mateixa en tots dos casos, la lectura a distància no substitueix la interpretació propera sinó que la precedeix i l’orienta, revelant estructures que la lectura convencional no pot detectar perquè opera escena a escena, guió a guió. I la investigació connecta amb les de Labov i Waletzky sobre gramàtica narrativa, amb el treball de Greimas sobre estructures actancials, i amb els estudis computacionals sobre patrons de tensió emocional i arc narratiu a través de corpus literaris extensos. Al camp específic del guió cinematogràfic, investigadors com Scott Enderle i el grup de Digital Humanities de la Universitat d’Anvers han aplicat tècniques similars per detectar convencions genèriques i estructures dramàtiques recurrents.
En el context de les residències de guió això planteja preguntes que tenen conseqüències pràctiques i ideològiques. Quins temes dominen als projectes que una institució selecciona. Quins tipus d’arc narratiu prevalen. Quins patrons de gènere, espai i temps es repeteixen. L’anàlisi computacional converteix aquestes preguntes en magnituds observables sense pretendre resoldre-les. L’eina és un instrument d’interrogació, no d’avaluació.
La ferramenta està en construcció activa. Els mòduls de visualització avancen en paral·lel al refinament del sistema d’anàlisi semàntica, i l’arquitectura multiusuari es va dissenyar des del principi per donar cabuda a diferents institucions amb corpus diferents.
