Una plataforma web que converteix Las Hilanderas de Velázquez en xarxes tridimensionals generades per algorismes inspirats en l’arquitectura de les teranyines.
MEMBRANA és un projecte de recerca cinematogràfica a tres parts. El primer volum és un curtmetratge nominat al Lumen Prize. El segon volum és un còmic. Aquest tercer volum inaugura una instal·lació expositiva al Museu del Prado i és el laboratori computacional on convergeixen totes les preguntes que el projecte ha acumulat des dels seus inicis. L’eix d’aquesta convergència és una sola pintura; Las Hilanderas de Velázquez, una obra que representa dones treballant amb fils, màquines tèxtils i un mite clàssic sobre una teixidora anomenada Aracne que desafia els déus amb el seu art
MEMBRANA Vol. 3 pren aquesta imatge com a font de dades i li aplica un sistema d’anàlisi visual per generar geometria tridimensional des dels principis compositius. L’aranya construeix la xarxa seguint patrons que responen a tensió, geometria i entorn. Les màquines tèxtils del segle XVII que apareixen al quadre de Velázquez també segueixen patrons mecànics repetits. L’algorisme que genera les xarxes a MEMBRANA Vol. 3 opera sota la mateixa lògica, llegeix els valors lumínics i cromàtics de la pintura i els tradueix en paràmetres de densitat, complexitat i variació espacial que defineixen l’estructura d’una teranyina sintètica. El que l’espectador veu a l’exposició són Las Hilanderas transformades en geometria aràcnida viva.
El sistema està construït sobre React amb Three.js com a motor de renderitzat tridimensional. El component central inicialitza una escena 3D on coexisteixen un pla que carrega la imatge de la pintura com a textura i un sistema generatiu de teranyines que es construeix directament a partir de les dades de píxels d’aquesta imatge.
Sobre aquests models aplica tres processos successius que unifica vèrtexs duplicats i normalitza la malla per reduir la complexitat poligonal per permetre la navegació en temps real; i mantenir la forma estructural mentre elimina dades redundants. El resultat és un núvol de punts i corbes interconnectats que conserva la topologia de la pintura però existeix com a objecte tridimensional navegable.
Les Filaderes ha estat interpretada com una al·legoria del treball invisible, de l’autoria col·lectiva i de la tensió entre art artesanal i producció mecanitzada. Aracne, la teixidora mortal que en el mite competeix amb Atenea i és transformada en aranya com a càstig, encarna una pregunta que la tecnologia contemporània reformula sense parar, qui teixeix, qui decideix el patró i què passa quan la màquina aprèn a filar. MEMBRANA Vol. 3 situa aquesta pregunta al centre de la seva metodologia. El sistema no intenta imitar la pintura, sinó processar-la com si fos un conjunt d’instruccions. Els colors i els llums del quadre es converteixen en regles generatives. L’aranya algorítmica no reprodueix el que va pintar Velázquez, construeix des de les seves dades internes una estructura que mai no va existir en el llenç però que obeeix a les seves mateixes tensions visuals. Això planteja una qüestió que el projecte assumeix sense resoldre, quan un sistema de visió artificial analitza una obra d’art, quin tipus de lectura produeix i si aquesta lectura és interpretació, transformació o una nova forma d’autoria.
La plataforma està desplegada com a aplicació web i es presentarà al Museu del Prado com a instal·lació expositiva. El sistema opera en temps real i permet als visitants manipular els paràmetres de la xarxa des d’un tauler de control. Cada variació de densitat o complexitat produeix una geometria diferent extreta de la mateixa pintura, convertint la interacció de lespectador en part del procés de recerca. La galeria de procés inclou imatges i vídeos que documenten els experiments intermedis, entre els quals hi ha abstraccions geomètriques i proves de la xarxa generativa sobre diferents fragments del quadre.
MEMBRANA Vol. 3 opera com a laboratori de recerca actiu on la història de l’art, la visió per computador i la narrativa cinematogràfica es troben en un sol sistema tècnic. El projecte tanca l’arc narratiu de MEMBRANA amb una pregunta oberta sobre la naturalesa del teixit, ja sigui fil, llum, codi o imatge.
