Prototip de recerca – Visió per ordinador.
Yet, The Faces. Lab és un prototip de recerca desenvolupat per Artefacto durant el procés de producció del llargmetratge documental Yet, The Faces. La pel·lícula articula la seva investigació al voltant de la prosopagnòsia, una condició neurològica que afecta la capacitat de reconèixer identitats a través de les cares. Els qui l’experimenten perceben amb claredat els trets facials, però el reconeixement d’identitat falla fins i tot amb persones de l’entorn immediat. Aquesta condició forma el nucli dramàtic i conceptual de la pel·lícula, que l’observa paral·lelament al creixement sostingut dels sistemes biomètrics d’identificació desplegats a escala global. La coincidència entre tots dos fenòmens obre la pregunta central del projecte; com operen els algorismes de reconeixement facial i quina relació guarden amb els processos humans de percepció i identitat.
El prototip funciona com una interfície web que permet carregar imatges o activar la càmera en temps real per executar diferents models de visió artificial sobre cares dins una escena. El sistema integra set models de detecció i quatre models de reconeixement procedents de recerca open source en visió per ordinador.
Entre els detectors hi ha YuNet, MTCNN, MediaPipe, InsightFace SCRFD, YOLOv10-Face i RetinaFace, cadascun amb arquitectures, velocitats i condicions d’entrenament diferents. Els models de reconeixement inclouen ArcFace, FaceNet, SFace i DeepFace, tots basats en xarxes neuronals convolucionals profundes.
El procés de detecció localitza cares a la imatge identificant patrons facials en diferents escales i condicions lumíniques. A continuació, els models de reconeixement generen embeddings facials, és a dir, representacions vectorials en espais d’alta dimensió (128 o 512 dimensions segons el model) que permeten calcular similituds entre identitats mitjançant distàncies matemàtiques.
L’eina permet executar diversos models sobre una mateixa imatge de manera simultània per observar com cada arquitectura detecta cares, genera enquadraments i produeix representacions diferents d’una mateixa persona.
El projecte situa aquestes tecnologies dins un camp de preguntes sobre identitat, memòria, privadesa i accessibilitat. Els sistemes de reconeixement facial formen part d’infraestructures de vigilància, control migratori i seguretat urbana l’expansió de les quals genera debats actius al voltant dels drets digitals i la protecció de dades personals. Yet, The Faces. Lab aborda aquestes tecnologies des d’un angle addicional, la possibilitat que un sistema capaç de detectar i associar cares funcioni com a eina de suport cognitiu per a persones amb prosopagnòsia. Aquesta reorientació de l’ús desplaça el dispositiu tècnic des del registre del control cap al de l’assistència, sense ignorar les tensions que arrossega aquest mateix dispositiu en altres contextos.
El desenvolupament del prototip es va fer en diàleg amb investigadors de visió artificial, un neuròleg especialitzat en percepció visual, un filòsof que treballa sobre tecnologia i subjectivitat, un activista en drets digitals i la directora de la pel·lícula.
L’aplicació incorpora a més un mòdul d’anonimització que permet modificar les cares detectades mitjançant desenfocament, pixelat, ocultament o substitució per elements gràfics. Aquesta funció obre una línia de treball sobre estratègies de protecció visual en materials audiovisuals i sobre la relació entre representació i anonimat.
Yet, The Faces. Lab forma part del model de treball d’Artefacto, que desenvolupa prototips tecnològics en paral·lel als processos cinematogràfics. El laboratori funciona com un entorn on la investigació tècnica i la investigació narrativa es retroalimenten, l’anàlisi del funcionament dels algorismes informa la mirada de la pel·lícula i les preguntes obertes pel rodatge orienten el desenvolupament de les eines.
