Després de la mort de la seva mare, la directora belga Miléna Trivier va deixar de reconèixer cares: les dels seus éssers estimats i el seu propi. El diagnòstic va ser prosopagnòsia, un trastorn que afecta el 2–3% de la població. Mentre ella perdia aquesta capacitat, els sistemes de reconeixement facial es tornaven omnipresents. D’aquesta paradoxa neix aquesta pel·lícula.
A través de trobades amb neurocientífics i artistes, Yet, The Faces explora com funciona el reconeixement —més lligat a la memòria que a la visió— i recorre l’espectre que va de la prosopagnòsia als «superreconeixedors». El que comença com una experiència íntima es converteix en una reflexió política urgent sobre la vigilància algorítmica, les dades biomètriques i la llibertat en un món obsessionat per identificar-ho tot.
Per transmetre-ho, Trivier –etalonadora de professió– construeix un llenguatge visual propi juntament amb l’artista i programadora Caroline Sinders (Tate, MoMA), amb animació 2D i un càsting de dobles. Yet, The Faces és el seu primer llargmetratge documental; la seva obra ha passat per festivals com CPH:DOX, Hot Docs i Jihlava.
A més de coproduir la pel·lícula, Artefacto desenvolupa tota la seva dimensió tecnològica. Coneix el laboratori →
Direcció:
Miléna Trivier
Producció:
Rubis Productions
Les Films d’Ici
Artefacto
Apol·lo Creative Solutions
Producció executiva:
Maxime Coton
Nicolas Lebecque
Anna Giralt Gris
Jorge Caballero
Pauline Blanchet
Guió:
Miléna Trivier
Països de producció:
Bèlgica
França
Espanya
Macedònia del Nord
Pitches i premis:
Special Mention · Best Pitch
Camp4Science – Sandbox Films
Best Pitch
Regards sur les docs
Doc Lab
RIDM – Rencontres internationales du documentaire de Montreal
