Un model de clonatge de veu i un bot de Telegram construïts per preservar la identitat sonora d’un ajudant de direcció de cinema mentre travessa un procés de laringectomia.
Javier Soto és assistent de direcció amb una trajectòria construïda a rodatges d’alt nivell internacional. Ha treballat amb J.A. Baiona a La societat de la neu, amb Elia Suleiman a 7 dies a l’Havana, i al costat de directors com Oliver Stone i Jonathan Glazer. El set de rodatge és un espai on la veu mana, literalment. Coordina equips, transmet decisions, sosté el ritme d’una producció sencera. Quan Javier va rebre el diagnòstic de càncer de laringe, ens va demanar una cosa que poques vegades es converteix en projecte tècnic, clonar la veu abans que desaparegués. Aquest curt documental, desenvolupat en col·laboració amb l’artista visual holandès Jan Rothuizen, parteix d’aquesta petició per construir una investigació sobre què significa preservar la veu humana amb intel·ligència artificial. Jan és artista visual, dibuixant i cineasta. El projecte Soft Atles porta des del 2009 cartografiant ciutats a través de mapes dibuixats a mà que barregen observació, conversa i narració. Ha portat aquest mètode a formats com el documental interactiu Refugee Republic i el film VR Drawing Room. La seva darrera peça, Tracing Colòmbia, es va presentar a IDFA el 2025. Rothuizen treballa en els límits entre el dibuix, el testimoni i la tecnologia.
El sistema desenvolupat es basa en un model de clonació de veu entrenat amb enregistraments originals de Javier, que converteix qualsevol text en àudio amb el timbre i la forma de parlar. El resultat és un bot de Telegram on en Javier escriu i rep la resposta en veu. L’arquitectura tècnica està construïda sobre Node.js amb maneig de converses persistents, sistema d’autorització per usuari i administració remota.
El bot permet que Javier pugui comunicar-se a través de la veu clonada en situacions on la vàlvula traqueoesofàgica que utilitza després de la laringectomia limita la comunicació espontània. Una eina funcional, discreta, integrada en una aplicació que ja forma part de la vida quotidiana.
La laringectomia no és només una intervenció mèdica. És una transformació de la identitat. La veu és linstrument més immediat de presència, el canal per on una persona es fa reconeixible. Aquest projecte s’inscriu a la tradició d’AI for Good, on els models de llenguatge i síntesi de veu deixen de ser eines de productivitat per convertir-se en sistemes de continuïtat personal. La tecnologia no torna la veu perduda però construeix un pont entre el que va ser i el que pot continuar sent.
Aquest projecte ens recorda sempre a La Sireneta. Al conte de Hans Christian Andersen, Ariel és una sirena que cedeix la seva veu a una bruixa del mar a canvi de cames humanes. Vol viure a terra, estar a prop de l’home que estima, pertànyer a un món que no és el vostre. El preu que paga és el més íntim que es pot imaginar. Sense veu, Ariel existeix però no es pot fer reconèixer. Perd l’instrument pel que era. El conte acaba en tragèdia perquè la veu no torna, i sense ella la identitat es dissol. Hi ha alguna cosa en aquesta imatge que s’instal·la amb força quan es treballa en un projecte com el de Javier. La diferència és que aquí la tecnologia fa possible allò que el conte nega. La veu es preserva, es clona, es manté activa abans que el cos la perdi. La resistència a cedir aquest territori, que a Andersen és impossible de sostenir, troba a la intel·ligència artificial una forma de resposta. Aquesta tensió entre la identitat, la percepció i la tecnologia travessa diversos projectes d’Artefacto. Yet, The Faces parteix d’una pregunta simètrica i complementària. Si en el projecte de Javier el sistema tecnològic preserva una veu perquè una persona segueixi sent reconeixible, Yet, The Faces investiga què passa quan el reconeixement falla des de dins. Dos projectes que treballen el mateix territori des d’angles diferents. En un, la tecnologia estén la identitat més enllà del límit del cos. A l’altre, la tecnologia revela que el reconeixement és sempre un procés fràgil, tant per a les màquines com per a les persones.
