Els sistemes que avui reconeixen cares, condueixen o responen preguntes van aprendre de milions de persones que treballen des de casa per cèntims la tasca, a Nairobi, Maracaibo, Manila o Montcada i Reixac. Phantograph explica aquesta història, de l’autòmat jugador d’escacs del 1770 al tancament de Mechanical Turk el setembre del 2026, i posa el visitant a fer aquesta feina. Rep la identitat d’una persona de Kenya, Veneçuela, les Filipines, els Estats Units o Espanya, amb la seva veu, i fa contra rellotge tasques reals de la indústria, des de dibuixar caixes sobre fotos fins a plegar roba davant d’una càmera que segueix les seves mans i els posa els objectes en 3D. Al final, una impressora li lliura el tiquet amb el que hauria cobrat.
El projecte es basa en la feina de Data Workers’ Inquiry i de la Data Labelers Association de Nairobi i en la recerca d’Anna Giralt Gris sobre el treball de dades, i ve dels seus guions HIT i La condición humana.
Dispositiu. Una habitació petita amb un escriptori, una pantalla amb càmera, un altaveu direccional, una impressora de tiquets i dos projectors, un per a la paret del fons i un altre sobre l’escriptori. Funciona sense personal de sala i no enregistra res.
Estat. En producció. Llesta per exhibir-se a principis del 2027.
Direcció i guió:
Anna Giralt Gris
Imatges: captures de la web de Phantograph. Portada: fotos de COCO val2017 i Wikimedia Commons, llicències CC. Tallar: foto de GioRan, CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons; taula de Poly Haven, CC0. Remenar: foto de daniablr, CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons; olla i cullera de Poly Haven, CC0. Planxar: foto de Vyacheslav Argenberg, CC BY 4.0, Wikimedia Commons. Plegar: foto d’Artchapiz, CC0, Wikimedia Commons.
Amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona
