El 10 d’agost de 2026, a les 7.34 del matí, un sisme de magnitud 7,4 amb epicentre a San José del Palmar, al Chocó, va sacsejar el sud-oest de Colòmbia. Les hores següents l’ajuda es va organitzar pels canals que ja existien, sobretot grups de WhatsApp, on circulaven llistes de punts de recollida i del que feia falta a cada lloc. Aquesta informació es comparteix molt de pressa i no es pot corregir un cop enviada, així que en poques hores un punt podia estar ja cobert o necessitar una altra cosa, i no hi havia manera de saber-ho sense acostar-s’hi.
D’aquí va sortir la petició, en un d’aquells grups, d’un mapa en temps real de voluntaris i necessitats. El mapa ja estava funcionant al migdia de l’endemà. Aquella primera nit ja passava de 1.100 persones connectades alhora i de 300 punts, gairebé tots publicats per gent que era al terreny.
Qualsevol publica un punt sense registrar-se, marcant on és amb el GPS, amb una adreça o amb un pin al mapa, i explicant què passa i què es necessita. A partir d’aquí, qui sigui al lloc ho confirma o ho corregeix amb un toc, ajusta quanta gent hi ha i quanta en falta, i puja fotos o vídeo. Tot queda a la bitàcola del punt amb l’hora.
La fitxa d’un punt cap en una pantalla de mòbil i es llegeix d’un cop d’ull. A dalt, l’estat, si necessita ajuda, si ja hi ha gent de sobra i val més no acudir-hi, si és un centre de recollida, i des de quan ningú no el confirma. A sota, dos comptadors que qualsevol pot moure, les persones que hi ajuden ara i les mans que encara falten. Després, les necessitats concretes en forma d’etiquetes, des d’aigua i menjar fins a percutors, cascos o discos de polidora, que qui arriba pot afegir o ratllar. I al final la bitàcola, que desa cada canvi amb la seva hora.
El botó principal serveix per dir que segueixes allà i que el que es veu continua vigent. Aquesta és tota la mecànica de verificació, i és el que reinicia el rellotge de les sis hores.
La fitxa d’un punt, amb l’estat, els comptadors de gent, les necessitats i la bitàcola.
Tenir localitzat i al dia tot el que passa en una regió sencera és impossible, i menys les primeres hores. Per això el mapa no afirma que un punt sigui correcte. Diu quan va ser l’última vegada que algú el va confirmar essent-hi, i aquesta hora sempre és a la vista, en hora de Colòmbia, la miri qui la miri des d’on sigui.
Quan passen sis hores sense confirmació, la informació no s’arxiva ni s’esborra, s’apaga. El punt apareix amb la vora puntejada i el color esvaït, continua allà per a qui vulgui acostar-s’hi a comprovar-ho, i deixa de llegir-se com una cosa segura. És la manera de reconèixer a la pantalla allò que el mapa no pot saber.
El color diu quanta gent hi ha. El número de dins són persones, les que falten o les que ja hi són.
La forma diu de quin tipus de punt es tracta.
La llegenda, que cap sencera a la cantonada de la pantalla.
Un mapa que qualsevol pot editar necessita algunes defenses, i són simples d’entendre. Cada dispositiu té un vot de confirmació per punt cada dotze hores. Els comptadors pugen d’un en un i tenen sostre. Hi ha límits de ritme per dispositiu i per adreça IP. I el comptador de persones que miren el mapa en aquell moment funciona amb batecs anònims, sense galetes i sense rastrejar ningú.
El segell de «verificat» és l’única peça tancada. Només el dona la coordinació, i distingeix els punts que venen de font oficial o curada de la resta, que són responsabilitat de la comunitat que els sosté.
El primer dia complet el mapa va rebre unes 253.000 peticions, amb pics d’unes 1.400 persones connectades alhora. El 95 % del trànsit va venir de Colòmbia i gairebé tres quartes parts de l’àrea de Cali, amb visites des de 19 països, que era la diàspora seguint els seus. La gent va publicar més de 560 punts, uns 4.300 dispositius diferents van confirmar o corregir informació, la bitàcola va passar de 8.000 entrades i es van pujar unes 245 fotos i vídeos.
Ajuda a dirigir mans cap on fan falta, i en això els avisos de «no acudir» als punts saturats van resultar tan útils com les alertes dels punts buits. Ajuda també que es vegin municipis petits com Dagua, Buenaventura o el nord del Cauca. No substitueix ningú ni resol res tot sol, posa en comú el que la gent ja sap.
Les estadístiques en viu, amb el pols d’activitat i les zones urgents que fa més temps que no es confirmen.
Aquesta lectura agregada és oberta a qualsevol a la pàgina d’estadístiques, amb el pols de les últimes 48 hores, les zones que es van quedant fredes, el més demanat de tota la regió i el repartiment de punts per municipi.
És una aplicació web servida des de la vora de la xarxa de Cloudflare, que és el que li permet aguantar milers de persones alhora sense caure. Funciona amb el senyal intermitent que hi ha en una emergència, desant els canvis al telèfon i enviant-los quan torna la cobertura.
El mapa que es veu està dibuixat amb Leaflet, una petita biblioteca lliure que serveix per posar mapes interactius dins d’una pàgina web, sobre la cartografia oberta d’OpenStreetMap. El fons de Google Maps se serveix a través del nostre propi servidor. Quan s’exhaureix la quota diària gratuïta de Google, l’aplicació canvia sola a OpenStreetMap i torna a Google quan la quota es renova a mitjanit.
Hi ha còpies de seguretat cada hora i no s’ha perdut cap dada. La infraestructura està dimensionada per al pic d’una emergència i no per a un ús constant, de manera que la despesa puja només quan cal i torna a baixar després.
El precedent clàssic és Ushahidi al terratrèmol d’Haití del 2010, informes ciutadans per SMS convertits en un mapa viu que van acabar fent servir els equips de rescat. La capa de verificació col·lectiva s’ha refinat aquests anys a Ucraïna, amb el mapa de danys a civils de Bellingcat, l’Eyes on Russia del Centre for Information Resilience i el seguiment en viu de Liveuamap.
Aquest mapa s’aguanta en tot això i no inventa gran cosa. L’única cosa que fa d’una altra manera és apagar sol, al cap de sis hores, allò que ningú no ha tornat a confirmar. La primera versió va sortir l’endemà del sisme, i des d’aleshores s’hi ha continuat treballant cada dia, afinant-la amb el que anava demanant l’ús real, la lectura del mapa, el cercador, les estadístiques agregades i les defenses contra l’abús.
