Eina d’exploració visual per a l’arxiu botànic de la Reial Expedició del Nou Regne de Granada.
Nicolás Rincón Gille és un cineasta colombo-belga. La seva obra inclou Nit ferida (2017), documental sobre el desplaçament i la memòria a les vores de Bogotà, i Tantes ànimes (2020), Premi Estrella d’Or al Festival de Cinema Africà de Tarifa.
La seva nova pel·lícula gira al voltant de José Celestino Mutis i els arxius de la Reial Expedició Botànica del Nou Regne de Granada, una de les empreses científiques més ambicioses del segle XVIII a Amèrica. Aquesta eina és part de la investigació i va ser construïda com a suport directe del procés creatiu.
L’aplicació, desenvolupada a React i TypeScript amb Vite com a entorn de construcció, processa un catàleg de més de 7.200 làmines botàniques digitalitzades. Cada registre del fitxer conté metadades taxonòmics; nom científic, família, responsable, procedència i coordenades generades per BioCLIP, un model de visió per computador especialitzat en imatges biològiques que produeix representacions vectorials d’alta dimensió a partir del contingut visual de cada il·lustració. Aquestes representacions es redueixen a tres dimensions mitjançant tècniques de reducció despai vectorial, produint coordenades X, Y, Z que el sistema utilitza per posicionar cada làmina en lespai.
El model també assigna etiquetes de clúster que agrupen les imatges segons similitud visual percebuda. La interfície ofereix dues maneres d’organització, una de taxonòmica, que distribueix les làmines per família botànica usant una projecció esfèrica sobre una superfície tridimensional, i una de visual, que les posiciona segons les coordenades derivades de BioCLIP i pinta cada punt segons el clúster a què pertany.
L’arxiu de Mutis és un dels conjunts documentals més singulars que va produir la Il·lustració al continent americà. L’expedició, dirigida pel metge gadità José Celestino Mutis entre el 1783 i el 1816, va generar milers de làmines de flora neogranadina realitzades per dibuixants nadius i criolls, entre ells Francisco Javier Matís, a qui Alexander von Humboldt va considerar el millor il·lustrador botànic del món. Aquest corpus planteja preguntes que travessen la història del coneixement i la representació; què vol dir classificar la naturalesa des d’un aparell colonial, què queda fora del sistema taxonòmic, com es relaciona la imatge científica amb el territori que pretén descriure. Aplicar un model de visió contemporani sobre aquest fitxer introdueix una capa addicional d’interrogació, perquè el sistema agrupa les làmines segons patrons visuals que poden diferir radicalment de les categories botàniques originals, revelant afinitats formals que la taxonomia linneana no va contemplar.
El projecte funciona com a dispositiu d’orientació dins d’un corpus que, sense mediació tecnològica, resulta immanejable a escala per a un equip de recerca cinematogràfica. Les 7.200 imatges es poden explorar en galeria paginada amb controls de reacció i comentari per làmina, navegar com a espai tridimensional interactiu amb rotació, zoom i auto-rotació, i filtrar-se per família, cluster visual o grup BioCLIP.
Cada làmina es connecta a més a més amb informació científica contemporània sobre l’espècie representada. L’eina permet a l’equip de la pel·lícula fer una primera lectura del fitxer a escala completa, identificar patrons, anotar materials rellevants i construir una cartografia visual del conjunt abans de qualsevol decisió de muntatge o selecció de fonts. Forma part de la pràctica d’Artefacto de desenvolupar sistemes propis de gestió i anàlisi d’arxius audiovisuals i iconogràfics com a part del procés de recerca cinematogràfica, on el programari també és un instrument de pensament.
